majúscules i minúscules

Majúscules

Escrivim majúscula inicial:

- A principi de frase
- Després d’un punt.
- Després d'un signe d'interrogació o d’admiració.
- En els noms propis de persona (antropònims) i de lloc (topónims)

Exemple: Vaig a Sant Fost amb en Quim. Vine! Tornarem d’hora.


Escrivim minúscula inicial:

- Després de coma, punt i coma, i dos punts.
- Els mesos, les estacions i els dies de la setmana.
- Els gentilicis (lloc d’origen) i les llengües.

Exemple: El meu amic suec, que també parla francès, arribaràdijous.

1-Escriu cinc paraules que porten majúscula i cinc que portin minúscula.


2-Destria les següents paraules segons siguin gentilicis (Els gentilicis són els noms amb què designem les persones, els animals i els objectes en relació amb el lloc de procedència), topònims (noms de lloc) i antropònims (nom propi).

López, rus, andorrà, Marta, Segre, Llobregat, mexicà, Manresa, manresà, egipci, Mercè, Miró.

tipus de subjecte

Dins de l'oració simple podem trobar tres tipus de subjectes:

 

1. Pronom personal fort:

 

Jo, tu, ell/a, nosaltres, vosaltres, ells/es.

 

Ex:

 

-Jo arribaré ben d'hora.

 

-Elles eren molt simpàtiques.

 

 

 

2. Subjecte el·líptic:

 

És el subjecte que se sobreentén, però que no apareix dins de l'oració. Per tant, l'hem de saber trobar. La terminació del verb ens indicarà la persona i el nombre del subjecte.

 

Ex:

 

-Es renta la cartera. (Ell/a)

 

-Saltem i ballem amb intensitat. (Nosaltres)

 

 

 

3. Oració impersonal:

 

És l'oració que no té subjecte. Apareix amb verbs com caldre, haver, i verbs meteorològics.

 

Ex:

 

-Avui nevarà.

 

-Si no plou estem perduts.

L'oració

Oració

Una oració és un grup ce paraules que tenen sentit complet. Han de tenir tres condicions:

- les oracions tenen principi i final
- les oracions tenen un verb (una acció)
- les oracions han de tenir un subjecte i un predicat.

Exercicis:

• Les nostres mares sempre han estat molt bones amigues.
• Demà diumenge es presentarà la familia a casa.
• Venien tots junts pel camí.
• El restaurant xinès de la cantonada tanca a les onze.
• El pare de l’ Anna va marxar.
• Organitzen sortides a Andorra per anar a esquiar.

1. Digues si els conjunts de mots següents són oracions o no ho són i explica
per què:

Els escamarlans i les gambes
Té fred
Bolígrafs, llapis, plomes de bona marca
Els concerts de l’estiu dels grups de rock
No sap la lliçó
Escolta la cançó
Escriu!

2. Indica quin és el subjecte, Per fer-ho primer localitza el verb i després fes la
prova de la concordança:

Avui el pare vindrà tard.
Alguns pastissos són de nata.
M’agrada molt l’esport.
Ell vol un cotxe més gran.
Quan arribaran les mercaderies?
Em fa pena aquest gos abandonat.

3. Identifica el subjecte (prova de la concordança) i el predicat següents:

Les cartes del joc de la Mari estaven trucades.
El paisatge del Pirineu s’estén a l’horitzó.
Els acords establerts ja no tenen validesa.
S’han apuntat a un curset de balls de saló.
Treballaran junts.
La salsa dels macarrons era massa picant.

4. Escriu un subjecte per a cada predicat:

________________ funciona amb electricitat.
_________són fora.
_____________escolta el gemec del vent.
_______________explica el concepte d’oració.
_______________ s’ha espatllat en poc temps.
____________ resol els conflictes.
_____________ se sent prou bé.
__________ va resultar tot un èxit.

5. Indica la modalitat d’aquestes oracions:

Posi’s dret.
Parla anglès a la perfecció.
Ecs, quin fàstic!
Rego les plantes cada dos dies.
Qui s’ha menjat l’enciam?
M’escriuràs?
Quin nas tan gros que té!
 

La narració

Definició


Una narració és un text en què un narrador explica el desenvolupament d'uns fets, que poden ser reals o ficticis, al llarg del temps.



Característiques del text narratiu

Solen estar escrits en prosa.
Hi ha la presència d'un narrador que explica la història.
S'hi inclouen descripcions i diàlegs.

Estructura

• Plantejament o introducció: es presenta la situació i l'inici del conflicte.
• Nus o desenvolupament: cos central de la narració. Al llarg del nus la tensió narrativa augmenta fins arribar al clímax (moment àlgid que anuncia el desenllaç).
• Desenllaç o conclusió: acaba la història. El desenllaç pot ser: 

                            Tancat: el conflicte es resol.
                            Obert: el conflicte no es decideix de manera clara i el lector pot imaginar diversos finals.

Exemple

[Situació inicial:] Hi havia un moliner molt pobre i una mica mentider que tenia una filla preciosa. [Complicació:] Un dia, per fer-se agradable al rei, li va contar que la seva filla era capaç de filar la palla i convertir-la en or. D'aquesta manera va fer patir molt l'al·lota, ja que el rei va tancar-la en una torre perquè provàs les seves habilitats. [Evolució:] Ella no feia més que plorar, fins que li va comparèixer un nan i li va dir que convertiria la palla en or si ella li donava alguna cosa a canvi. La primera vegada li va donar un collar. La segona vegada, un anell. Però la tercera vegada, quan el rei li havia promès que es casaria amb ella si aconseguia més or, l'al·lota ja no tenia res per donar. Aleshores el nan li va demanar el primer fill. Ella, desesperada, hi va accedir. Al cap d'un any, quan la nova reina havia tengut un fill, el nan va anar a cercar-lo. Ella no se'n volia desprendre de cap manera, i el nan, segur que no se'n sortiria, li va dir que no li prendria el fill si ella arribava a descobrir el seu nom. La reina va passar dies recollint els noms més estranys del regne, però no endevinava el del nan.[Desenllaç:] Fins que un dia un dels missatgers, enmig del bosc, va sentir el nan que cantava: "Ningú no ho sap, ningú no ho sap: jo som Rumpelstilzchen!". El nan, quan la reina li ho va dir, es va enfadar molt, cridava: "T'ho ha d'haver dit el dimoni!" i pegava potades en terra, tan fortes, tan fortes, que la terra es va obrir i Rumpelstilzchen va desaparèixer.[Situació final:] A partir de llavors la reina va viure feliç i tranquil·la devora el seu fill.

  
      (Germans Grimm: Rumpelstilzchen)


Tipus

Gèneres narratius de ficció:

Poema èpic o epopeia: Poema narratiu extens que explica les accions extraordinàries dels déus o herois llegendaris d'un poble. Sol ser anònim i de caràcter tradicional.
Romanç: Narració en vers que tracta sobre les antigues llegendes relacionades amb el rei Artús.
El conte: Narració breu, en prosa, que explica fets extraordinaris.
Rondalla: és anònima, sovint es transmet oralment.
El conte literari: és obra d'un autor conegut i és escrit.
La novel·la: Narració extensa, en prosa, que explica una història fictícia amb la voluntat que sembli versemblant.
El còmic

Gèneres narratius que no són de ficció:

L'article periodístic, que es publica a la premsa i tracta temes d'actualitat. Un text periodístic ha de contestar sis preguntes...
Les memòries: Narració autobiogràfica en què l'autor explica esdeveniments que ha viscut i en fa una valoració.

accents diacrítics

Accent diacrític from annapetrer

Normalment, els monosíl·labs no s’accentuen: pla, tren, mai, pi, tu, bo, quin, nus, pal... Tanmateix, alguns monosíl·labs i alguns altres mots que segons les normes tampoc no s’haurien d’accentuar porten accent diacrític, és a dir, per a distingir-los d’altres mots. Els més usuals són els següents:

bé (contrari de malament)	pèl (i repèl, contrapèl...)
béns (propietats)	què (interrogatiu i relatiu fort)
bóta (recipient per al vi)	rés (pregària)
Déu (i adéu, pregadéu...)	séc (plec)
dóna i dónes (del verb donar)
féu (passat del verb fer, i desféu, reféu...)
	sí (afirmació)
mà (part del cos)	sòl (terra, i entresòl, subsòl)
més (de quantitat)	té (del verb tenir)
mèu (miol)
mòlt (participi del verb moldre)	ús (d'usar)
món (i rodamón)	véns, vénen (del verb venir)
móra (fruita)	vés (del verb anar)
nét/a (i renét/a, besnét/a...)
ós/óssa (animal)

L’accent diacrític es manté en alguns dels compostos d’aquestes paraules. Per exemple: adéu, besnét, besnéts, rodamón, subsòl. 

1. Copia la taula de la part teòrica i fes les paraules equivalents que no porten accent. No t’oblidis d’escriure la definició entre parèntesis.

2. Omple els buits amb els parells que corresponguin, amb o sense accent:

a) –No ... or tot el que lluu.

-Fent i desfent, ... fa l’aprenent.

b) –Això ... figues d’un altre paner.

-Val més bona ... que bon llit.

c) –Dorm com un ... .

Ja ... un gat vell, jo!

d) –Doncs, sí que ... bo de veure!

És una ... d’empenta.

e) -No me’n ... avenir.

-... celebra una festa.

f) -La feina que no fas, molta ... l’estalvies.

-No ... remei.

g) Com ... temps passa, ... amics són.

-Encara no hem cobrat el ... .

3. Utilitza en cada cas la paraula que correspongui per completar aquestes frases: deu, déu, net, nét, ves, vés, venen, vénen, sol, sòl, us, ús, bens, béns.

a) Els pisos són ... immobles. Dels fills de les ovelles en diem xais o ... .

b) Les pomades són medicaments d’... extern, és a dir, les heu d’aplicar a la pell.

c) Aquest terreny és ... edificable. Anem a prendre el ... . Vol viure ... .

d) parla sense embuts, vinga, home, no tinguis ... a la llengua! Explica-m’ho amb ... i senyals. Ha vingut ben bé d’un ... que no caiem ... barranc.

e) Posidó és el ... grec del mar. Del naixement d’una font o d’un riu en diem una ... d’aigua. Veig sortir el ... de setembre.

f) L’avia va buscar el ... a l’escola. Ja pots passar el treball en ... .

g) ... què dius, que segons què no es pot dir! ... per feina!

h) Aquests productes ... d’Amèrica. Aquí ... el vi a doll.

4. Identifica les paraules que han de dur accent diacrític i posa’l.

a) Avui em fan mal els ossos. / El caçador furtiu ha matat un os.

b) Compro el cafè molt. / Me’l prenc molt calent.

c) Aquest vi es de la bota del racó. / Per anar a pescar em poso les botes de goma.

d) Li has d’explicar tot el que ha passat. / Li has d’explicar que ha passat.

e) Es por saber d’on vens a aquestes hores? / Per quants diners te’l vens, l’ordinador vell?

f) Si us voleu quedar a dormir a casa, ho podeu fer. / Digueu-nos si ees que si o es que no.

5. exercici en línia