tipologies textuals: el text narratiu

El text narratiu

Entre moltes de les seves virtuts, Chuang Tzu tenia la virtut d'un gran dibuixant. El rei li va demanar que dibuixés un cranc. Chuang Tzu va respondre que necessitava cinc anys i una casa amb dotze servents. Varen passar cinc anys i el dibuix encara no estava començat. “Necessito cinc anys més”, va dir Chuang Tzu. El rei hi accedí. Després de deu anys, Chuang Tzu prengué un pinzell i d'una llambregada, d'un sol traç, va dibuixar un cranc, el cranc més perfecte que ningú havia vist mai. ITALO CALVINO, Sis propostes per al proper mil·lenni.

1. Qui és el protagonista d'aquesta breu narració?

2. Quin encàrrec rep?

3. Qui li encarrega?

4. De quina manera realitza Chuang Tzu l'encàrrec?

5. Digues si el text conté les característiques d'un text narratiu. Quines creus que són?

6. Redacta una narració curta semblant a la història de Chuang Tzu.

les vocals o/u àtones

Norma ortogràfica

Normalment les paraules masculines que acaben amb el so [u] s'escriuen amb o. Igualment s'ha d'escriure -os en les formes del masculí plural, tant dels noms com dels adjectius.

 

Però hi ha algunes paraules que s'han de memoritzar per saber amb quina lletra s'han d'escriure. Les més importants són les següents:

 

• S'escriuen amb o: avorrir, botifarra, brúixola, capítol, cobrir, complir, joglar, joventut, pèndol, podrir, rètol, rossinyol, sofrir, sorgir, sospirar, títol, triomfar.
• S'escriuen amb u: bufetada, butlletí, butxaca, focus, globus, muntanya, muntar, subornar, sufocar, suportar, tramuntana, turmell, turment.

   

 

 

EXERCICIS

 

• 1. Cerca la forma dels noms corresponents.
  
  a) Les cuirasses eren fetes de ............. .
  b) El ferreter compra i ven coses de ............. .
  c) Cal esbargir-se a l'hora de l'............. .
  d) La totxana és un ............. amb forats.
  e) Fer una rotllana és fer un ............. gran.
  f) Un gerret és un ............. petit.
  g) Una porxada és un conjunt de ............. .
  h) De l'escorça de l'alzina surera, se n'extreu el ............. .
  
  2. Escriu la forma masculina de l'adjectiu destacat. Després digues quina norma has aplicat.
  
  a) La bassa és poc fonda; en canvi, el pou és molt ............. .
  b) L'esponja és molt flonja; però el matalàs és poc .............  .
  c) Aquella mula és una mica guenya; i aquell ase és força ............. .
  d) És una quantitat molt minsa; i el benefici serà força ............. .
  
  3. Escriu el plural dels noms i dels adjectius que tens a continuació tenint en compte les advertències següents:
  
  a) No doblen la essa i perden l'accent gràfic: tornavís, envàs, autobús, verinós.
  b) Doblen la essa i perden l'accent gràfic: cabàs, pastís, interès, capgròs.
  c) Canvien el so i la grafia (-ig per -j-): passeig, raig, bateig, torneig.
  d) Canvien el so i la grafia (-g o -ig per -tj-): desig, mig, lleig, trepig.
  e) No es produeix cap canvi: pedaç, llis, fresc, reflex, text, calaix.
  
  4. Fes la flexió dels adjectius següents. Per exemple: fresc, fresca, frescos, fresques.
  
  Fosc, boig, mig, llest, xinès, mixt, complex, fluix.
  
  5. Escriu el nom i els adjectius corresponents:
  
  Cadena perpètua; càrrec ...
  Una noia ingènua; un noi ...
  Una ratlla contínua; un corrent ...
  Una nació europea; un país ...
  Tasca individual: tasca destinada a un sol ...
  
  6. Completa amb la lletra adequada. Després, digues quina norma has aplicat.
  
• P...bre: la p...bresa és la falta de diners. Les guerres emp...briren el país. Tan bon minyó que era, p...brissó!
• S...pa: serveix-te-la amb la s...pera. El ress...pó es fa després d'una bona estona d'haver s...pat.
• S...rt: és un home s...rtós: tot li surt bé. Va participar en el s...rteig. S...rtejaven un viatge.
• P...nxa: una p...nxada és una ferida feta amb una punxa o amb un objecte p...nxegut. Un p...nxó és un instrument per fer forats.

7. Completa:

pendís r...cós: que té moltes ...
dia b...irós: amb molta ...
guisat g...stós: amb molt bon ...
àrbitre rig...rós: que aplica el reglament amb ...
cotxe l...xós: en què hi ha molt ...
sabó esc...mós: que fa o treu molta ...
camí p...lsós: ple de ...

8. Completa les paraules amb o o u i cerca la paraula corresponent a cada parella.

m...cador, m...cós:
f...guera, f...guerada:
enll...menat, ll...mí:
f...ster, f...steria:
...lleres, ...llada:
s...quet, s...cós:
f...ndària, f...ndalada:
esc...mbriaire, esc...mbraries:

9. Completa les paraules següents (les d'avorrir, govern, sofrir, suborn, sufocar i suport). Cada grup ha de tenir dues paraules.

av...rrible, s...friment, g...vernador, s...frible, av...rriment, g...vernació, s...bornar, s...focació, s...portar, s...portable, s...focant, s...bornable.

10. Escriu una frase amb cada una d'aquestes paraules: brúixola, joglar, pèndul, rètol, butlletí, focus, muntanya, turmell.

11. Copia i completa el text següent amb o o u segons correspongui:

Als primers segles de la nostra era, la llac...na de Venècia devia semblar un lloc força des...lat: una vasta extensió d'aiguamolls marins, de poca f...ndària, amb n...mbros..s bancs de sorra, habitats quasi excl...sivament per aus aquàtiques. Un estret c...rdó s...rrenc, f...rmat per molts d'aquests bancs, tallat per algunes s...rtides al mar que encara avui es c...neixen com a “boques de port”, separava i pr...tegia les aigües internes de l'ímpet... del mar Adriàtic.

 

Dictat de vocals o/u àtones

 

La parla humana difereix de les accions animals que són senyals, fins de les que usen la veu, per la seva diferenciació més gran. Els gossos, per exemple, no fan sinó dues o tres menes de soroll, posem que lladren, udolen i gemeguen: un gos no pot moure un altre gos sinó mitjançant aquests pocs senyals distints. Els lloros poden fer sorolls molt variats, però no sembla pas que reaccionin de manera diferent a sorolls diferents. L'home fa sorolls vocals de moltes menes, i fa ús de la varietat: sota certs tipus d'estímul produeix certs
sons vocals, i els altres homes, quan escolten aquells sons, executen la reacció apropiada. Dit concisament, dins de la parla humana, sons diferents tenen sentits diferents.

 

BLOOMFIELD, L. El llenguatge. Barcelona: Seix Barral, 1978.

el nom

EXERCICIS

1. Digues a quin grup pertany cada un dels noms següents (comú individual, comú col·lectiu, comú abstracte):

préssec, rossinyol, delicadesa, dentadura, granota, ametlla, coberteria, alzinar, teclat, pau, enemistat, temor.

2. Digues si són topònims o antropònims:

Andalusia, Igualada, Xènia, Roger, la Noguera, Tomeu, el Segre, Meritxell, Isona.

3. Digues els noms abstractes que corresponen a les definicions que tens a sota:

a) Acció que va contra allò que és just.
b) Qualitat d'innocent.
c) Qualitat d'allò que és exacte.
d) Procés de canvi seguit per allò que evoluciona.
e) Sentiment de desconfiança de les persones geloses.
f) Poques ganes de treballar, propi de les persones mandroses.

4. Passa al femení aquests noms:

el nebot, el meu amic, un esclau, un metge, un boig, un actor, un biòleg, el dentista, un cantaire, el cosí, un home, el llop, el lleó, el gall, el cavall, el toro, el marrà, el tigre.

5. Passa al plural aquests noms:

el senyal, un costum, l'olor, la dent, un llapis, l'atles, el focus.

6. Passa al masculí aquests noms:

la tieta, la muller, la sogra, la nora, la pubilla, la mestressa.

7. Passa al singular aquests noms:

uns cactus, els nassos, els germans, uns deutes, els dilluns, els interessos.

8. Identifica els noms de les frases següents i classifica'ls en concrets i abstractes:

a) Veient aquesta pel·lícula vaig agafar por.
b) Això és una injustícia flagrant.
c) Va aconseguir la moto gràcies a la seva insistència.
d) Aquest medicament és molt car.

9. Relaciona els noms propis amb els comuns corresponents:

El Segrià	riu
El Llobregat	pintor
Jupíter	oceà
Picasso	comarca
Les Balears	país
El Pacífic	planeta
Noruega	muntanya
El Montseny	arxipèlag

10. Digues els noms col·lectius que corresponen a les definicions: Per exemple: conjunt d'aus o ocells de corral: aviram

a) Conjunt de veïns i veïnes:
b) Conjunt de teules que cobreixen una casa:
c) Conjunt d'objectes de cristall:
d) Conjunt de pins o lloc on es troben:
e) Conjunt d'alzines o lloc on es troben:
f) Quantitat total de quilòmetres que ha fet un vehicle:

11. Relaciona els noms col·lectius amb els noms individuals a què s'apliquen. Després escriu una frase amb cada un. Per exemple: Una esquadra de vaixells de guerra va salpar cap a l'Atlàntic a trenc d'alba.

una esquadra	de pastanagues
un manat	d'ovelles
un ramat	d'abelles
un eixam	de vaixells
un feix	d'ocells
una bandada	de soldats
un escamot	de llenya

12. Escriu totes les formes dels noms següents: el noi, el metge, el ballarí, el mestre, l'emperador, un alumne, un actor, el cosí.

Per exemple: el noi, la noia, els nois, les noies.

13. Escriu la forma del determinant que correspongui d'acord amb el gènere del nom:

a) ...... suor li regalimava per la cara.
b) Aquesta rosa fa ...... olor.
c) Ja podeu servir ...... postres.
d) Farem ...... anàlisis de sang.
e) A l'estiu hi fa ...... calor.
f) A mi m'agrada molt ...... xocolata.
g) Vivim ...... afores del poble.
h) Tinc ...... costum d'arribar abans d'hora.
i) Té ...... deute molt elevat.
j) Crec que té febre. Mira: toca-li ...... front.
k) Que surti a caminar ja és ...... (un bon/una bona) senyal.
l) No estic decidit: tinc ...... dubtes.

14. Copia les frases que et donem a continuació i completa-les amb el sintagma adequat, que has de triar entre els de la llista següent: la tauleta, la canal, molta pols, un full, al minut, l'aigua, el llum, l'àrbitre, una son, la fi, els cotxes.

a) Quan toca el despertador, de seguida encenc ............ de ............ de nit.
b) ............ no va xiular ............ del partit de futbol fins ............ 98.
c) Ahir vaig anar a dormir tard i avui m'arrossego: tinc ............ !
d) Per aquest camí sense asfaltar, ............ aixequen ............ .
e) Necessitem ............ de paper, un retolador fosforescent i unes tisores.
f) Quan plou molt, ............ de la teulada no pot engolair tota ............ .

15. Completa les sèries següents:

	la mestra
		els pagesos
			les biòlogues
el gall
	la drapaire
		els turistes
			les metgesses
el botiguer
	l'amiga
		els esclaus
	la carnissera

16. Escriu el singular dels noms següents: desitjos, passejos, sortejos, batejos, tornejos, rajos, safaretjos.

17. Redacta un text breu en què apareguin els noms que t'indiquem en cada cas. Recorda que has d'utilitzar un signe de puntuació per separar una frase de l'altra (pots canviar l'ordre de les paraules). Per exemple:

xocolata / olor / postres

-Ui! Quina olor més bona! El pare ja ha preparat la xocolata desfeta: tindrem unes postres exquisides!

a) calor / suor / front / nas
b) dubte / senyal / afores
c) llum / son / resplendor
d) sabates / corrent / canal