les vocals o/u àtones

Norma ortogràfica

Normalment les paraules masculines que acaben amb el so [u] s'escriuen amb o. Igualment s'ha d'escriure -os en les formes del masculí plural, tant dels noms com dels adjectius.

 

Però hi ha algunes paraules que s'han de memoritzar per saber amb quina lletra s'han d'escriure. Les més importants són les següents:

 

• S'escriuen amb o: avorrir, botifarra, brúixola, capítol, cobrir, complir, joglar, joventut, pèndol, podrir, rètol, rossinyol, sofrir, sorgir, sospirar, títol, triomfar.
• S'escriuen amb u: bufetada, butlletí, butxaca, focus, globus, muntanya, muntar, subornar, sufocar, suportar, tramuntana, turmell, turment.

   

 

 

EXERCICIS

 

• 1. Cerca la forma dels noms corresponents.
  
  a) Les cuirasses eren fetes de ............. .
  b) El ferreter compra i ven coses de ............. .
  c) Cal esbargir-se a l'hora de l'............. .
  d) La totxana és un ............. amb forats.
  e) Fer una rotllana és fer un ............. gran.
  f) Un gerret és un ............. petit.
  g) Una porxada és un conjunt de ............. .
  h) De l'escorça de l'alzina surera, se n'extreu el ............. .
  
  2. Escriu la forma masculina de l'adjectiu destacat. Després digues quina norma has aplicat.
  
  a) La bassa és poc fonda; en canvi, el pou és molt ............. .
  b) L'esponja és molt flonja; però el matalàs és poc .............  .
  c) Aquella mula és una mica guenya; i aquell ase és força ............. .
  d) És una quantitat molt minsa; i el benefici serà força ............. .
  
  3. Escriu el plural dels noms i dels adjectius que tens a continuació tenint en compte les advertències següents:
  
  a) No doblen la essa i perden l'accent gràfic: tornavís, envàs, autobús, verinós.
  b) Doblen la essa i perden l'accent gràfic: cabàs, pastís, interès, capgròs.
  c) Canvien el so i la grafia (-ig per -j-): passeig, raig, bateig, torneig.
  d) Canvien el so i la grafia (-g o -ig per -tj-): desig, mig, lleig, trepig.
  e) No es produeix cap canvi: pedaç, llis, fresc, reflex, text, calaix.
  
  4. Fes la flexió dels adjectius següents. Per exemple: fresc, fresca, frescos, fresques.
  
  Fosc, boig, mig, llest, xinès, mixt, complex, fluix.
  
  5. Escriu el nom i els adjectius corresponents:
  
  Cadena perpètua; càrrec ...
  Una noia ingènua; un noi ...
  Una ratlla contínua; un corrent ...
  Una nació europea; un país ...
  Tasca individual: tasca destinada a un sol ...
  
  6. Completa amb la lletra adequada. Després, digues quina norma has aplicat.
  
• P...bre: la p...bresa és la falta de diners. Les guerres emp...briren el país. Tan bon minyó que era, p...brissó!
• S...pa: serveix-te-la amb la s...pera. El ress...pó es fa després d'una bona estona d'haver s...pat.
• S...rt: és un home s...rtós: tot li surt bé. Va participar en el s...rteig. S...rtejaven un viatge.
• P...nxa: una p...nxada és una ferida feta amb una punxa o amb un objecte p...nxegut. Un p...nxó és un instrument per fer forats.

7. Completa:

pendís r...cós: que té moltes ...
dia b...irós: amb molta ...
guisat g...stós: amb molt bon ...
àrbitre rig...rós: que aplica el reglament amb ...
cotxe l...xós: en què hi ha molt ...
sabó esc...mós: que fa o treu molta ...
camí p...lsós: ple de ...

8. Completa les paraules amb o o u i cerca la paraula corresponent a cada parella.

m...cador, m...cós:
f...guera, f...guerada:
enll...menat, ll...mí:
f...ster, f...steria:
...lleres, ...llada:
s...quet, s...cós:
f...ndària, f...ndalada:
esc...mbriaire, esc...mbraries:

9. Completa les paraules següents (les d'avorrir, govern, sofrir, suborn, sufocar i suport). Cada grup ha de tenir dues paraules.

av...rrible, s...friment, g...vernador, s...frible, av...rriment, g...vernació, s...bornar, s...focació, s...portar, s...portable, s...focant, s...bornable.

10. Escriu una frase amb cada una d'aquestes paraules: brúixola, joglar, pèndul, rètol, butlletí, focus, muntanya, turmell.

11. Copia i completa el text següent amb o o u segons correspongui:

Als primers segles de la nostra era, la llac...na de Venècia devia semblar un lloc força des...lat: una vasta extensió d'aiguamolls marins, de poca f...ndària, amb n...mbros..s bancs de sorra, habitats quasi excl...sivament per aus aquàtiques. Un estret c...rdó s...rrenc, f...rmat per molts d'aquests bancs, tallat per algunes s...rtides al mar que encara avui es c...neixen com a “boques de port”, separava i pr...tegia les aigües internes de l'ímpet... del mar Adriàtic.

 

Dictat de vocals o/u àtones

 

La parla humana difereix de les accions animals que són senyals, fins de les que usen la veu, per la seva diferenciació més gran. Els gossos, per exemple, no fan sinó dues o tres menes de soroll, posem que lladren, udolen i gemeguen: un gos no pot moure un altre gos sinó mitjançant aquests pocs senyals distints. Els lloros poden fer sorolls molt variats, però no sembla pas que reaccionin de manera diferent a sorolls diferents. L'home fa sorolls vocals de moltes menes, i fa ús de la varietat: sota certs tipus d'estímul produeix certs
sons vocals, i els altres homes, quan escolten aquells sons, executen la reacció apropiada. Dit concisament, dins de la parla humana, sons diferents tenen sentits diferents.

 

BLOOMFIELD, L. El llenguatge. Barcelona: Seix Barral, 1978.